A finals de 2015, un grup d’estudiants vam començar a reflexionar sobre la utilitat del projecte final de carrera. La crisi econòmica de 2008 obligava a replantejar el paper de l’arquitectura a la societat i, d’aquell context, en van sorgir iniciatives com el taller de projectes Arquitectura i Complexitat. Aquest taller tenia la voluntat d’explorar les possibilitats d’un conveni entre l’escola i una institució pública, en aquest cas, l’hospital de Can Ruti.

El següent treball és el resultat de la recerca produïda durant un any sobre les necessitats que ens va fer arribar l’hospital.

La nostra mirada es va dirigir
a estudiar tres possibilitats.

Koyaanisqatsi (1982), Godfrey Reggio

1.

Reconsiderar la relació de l’edifici amb la seva accessibilitat. Fomenten els hospitals la mobilitat urbana sostenible? Quin és el paper dels edificis sanitaris a la post-car city?

2.

Investigar les possibilitats de relació entre l’hospital i el seu entorn, en aquest cas, parc natural. Podem imaginar l’hospital i el parc com un únic lloc?

3.

Contribuir a disminuir l’obsolescència pròpia de la construcció sanitària proposant processos oberts, incerts i en permanent transformació. És possible projectar edificis sense pensar un final?

Aquestes tres són només algunes de les possibilitats que serveixen per reflexionar sobre els nostres edificis sanitaris. La salut s’ha entès aquí com un estat de benestar ampli i no com l’absència de malalties. El títol de la recerca, Suposats fàrmacs, al·ludeix al potencial de l’arquitectura com a eina per construir aquest benestar.

Arquitectura també com un suposat fàrmac.

︎︎︎Exposat a:
Bienal de Venecia, May 2018
︎︎︎Publicat a:
Koozarch, 30 Mar 2020
Llobet, X.; Franquesa, J.; et al. (2019) “Can Ruti: Arquitectura i complexitat” Ed. UPC (ISBN: 978-8498807394)
Amann, Atxu (2018) “Becoming: pabellón español Biennale Architettura” Ed. Fund. Arquia (ISBN: 978-8409017485)

Suposats fàrmacs

Suposats fàrmacs

︎

︎

1.

2.

3.