L’any 1890
s'acabava de construir aquest discret edifici al c/Villarroel. Tot i la seva antiguitat, aquesta actitud reservada és un fet recent. En aquella època l'anomenat Pla Cerdà comptava tan sols amb 30 anys d’existència i donava nom al districte on es troba avui dia aquest habitatge: l'Eixample. Així que cal imaginar que, en el seu moment, aquest edifici fou una celebració. I ho era tant com la de qualsevol altre.
L'edifici va seguir les mateixes directrius que les finques veïnes. Algunes d'aquestes directrius, com la condició de construir habitatges passants, segueix resultant un encert dos segles més tard. Però altres herències, com una excessiva divisió de l'espai o com una cuina solitària, són la raó principal perquè en Paul i en Marçal, futurs nous veïns d'aquest edifici, ens escriguin.
s'acabava de construir aquest discret edifici al c/Villarroel. Tot i la seva antiguitat, aquesta actitud reservada és un fet recent. En aquella època l'anomenat Pla Cerdà comptava tan sols amb 30 anys d’existència i donava nom al districte on es troba avui dia aquest habitatge: l'Eixample. Així que cal imaginar que, en el seu moment, aquest edifici fou una celebració. I ho era tant com la de qualsevol altre.
L'edifici va seguir les mateixes directrius que les finques veïnes. Algunes d'aquestes directrius, com la condició de construir habitatges passants, segueix resultant un encert dos segles més tard. Però altres herències, com una excessiva divisió de l'espai o com una cuina solitària, són la raó principal perquè en Paul i en Marçal, futurs nous veïns d'aquest edifici, ens escriguin.
Més enllà d'adaptar l'habitatge als futurs
habitants, la voluntat era construir una casa on el passat fos reconeixible. La
intervenció hauria de mantenir elements originals, com el paviment hidràulic o
les motllures dels falsos sostres. Aquests gestos permetrien reconèixer la
condició de recinte que acompanyava cadascuna de les antigues estances.
La
nostra proposta va consistir, bàsicament, a ampliar alguns passos, incloure
unes obertures i descobrir algunes diagonals. Aquestes operacions contribueixen
a suavitzar l'estretor d'una parcel·la que no permet tenir patis interiors,
millorant així les condicions naturals de llum i ventilació al centre de
l'habitatge.
Hi havia també el desig que allò nou conservés,
d'alguna manera, l'esperit artesanal de l'època. El paviment de terracota, els
bastidors d'acer soldat o les balconeres de pi laminat han estat alguns dels
elements elaborats expressament per artesans locals. L'objectiu era aconseguir
una atmosfera que reunís les nostres condicions actuals de confort junt amb
l'afecte i la personalització que ofereixen les tècniques poc
industrialitzades.
Finalment, hi hagué encara espai per a alguna
cosa més. L'antiga galeria podria esdevenir un espai per a l'oci. Un lloc on
regar les flors, brindar amb copa i menjar pastissos. Un lloc per a la
celebració.
︎︎︎Publicat a
Afasia, 07 Jun 2024
Domus, 17 Oct 2023
Home Adore, 16 Oct 2023
Arquitectura y Diseño, 12 Set 2023
Amazing Architecture, 14 Nov 2023
Diseño Interior, n. 367: ‘Paisajes de interior’ (p.112-119), Des 2023
Afasia, 07 Jun 2024
Domus, 17 Oct 2023
Home Adore, 16 Oct 2023
Arquitectura y Diseño, 12 Set 2023
Amazing Architecture, 14 Nov 2023
Diseño Interior, n. 367: ‘Paisajes de interior’ (p.112-119), Des 2023
©2025
Legal&Cookies
Legal&Cookies