Quatre dies,
els que van del 24 al 28 d’octubre, van ser els que van vestir l’Hospital de Sant Pau amb les últimes col·leccions de moda. La marca LR3 estava convidada a presentar el seu treball durant la Barcelona Fashion Week, però buscaven alguna cosa diferent a la desfilada tradicional. Es van posar en contacte amb nosaltres amb una idea molt clara: construir un pavelló efímer on experimentar la realitat de diferents maneres. Durant alguns mesos vam estar dissenyant, juntament amb un nombrós equip de disciplines diverses, una instal·lació que combinés la realitat virtual i digital amb la material; un pavelló que, durant aquells quatre dies, posés en relació moda, art i tecnologia.
La instal·lació es va situar a l’interior del pavelló de Nostra Senyora del Carme, un dels pocs pavellons pendents de ser rehabilitats al recinte modernista de Sant Pau. Donada la posició de la resta de l’esdeveniment, l’accés al pavelló es va realitzar des de la part nord de l’antic hospital. Com a reclam per a l’experiència, una sèrie de cossos nus i pixelats es van col·locar dispersos per l’espai, anticipant els personatges que més tard coneixeríem a l’interior .![]()
els que van del 24 al 28 d’octubre, van ser els que van vestir l’Hospital de Sant Pau amb les últimes col·leccions de moda. La marca LR3 estava convidada a presentar el seu treball durant la Barcelona Fashion Week, però buscaven alguna cosa diferent a la desfilada tradicional. Es van posar en contacte amb nosaltres amb una idea molt clara: construir un pavelló efímer on experimentar la realitat de diferents maneres. Durant alguns mesos vam estar dissenyant, juntament amb un nombrós equip de disciplines diverses, una instal·lació que combinés la realitat virtual i digital amb la material; un pavelló que, durant aquells quatre dies, posés en relació moda, art i tecnologia.
La instal·lació es va situar a l’interior del pavelló de Nostra Senyora del Carme, un dels pocs pavellons pendents de ser rehabilitats al recinte modernista de Sant Pau. Donada la posició de la resta de l’esdeveniment, l’accés al pavelló es va realitzar des de la part nord de l’antic hospital. Com a reclam per a l’experiència, una sèrie de cossos nus i pixelats es van col·locar dispersos per l’espai, anticipant els personatges que més tard coneixeríem a l’interior .
Les possibilitats que oferia l’espai original, en relació amb els objectius de la marca, van donar com a resultat una proposta de 50 metres lineals de catifa.
El projecte va ser senzillament una gran passarel·la.
El mal estat de conservació interior va afavorir la idea de construir una nova pell, aliena a l’edifici original i que servís per embolcallar aquesta nova passarel·la. D’alguna manera, era un pavelló dins d’un altre pavelló. Ens va semblar oportú allunyar-nos de la construcció pesada i ornamental del patrimoni històric i proposar un ambient lleuger i senzill. Tècnicament, aquesta nova pell es va construir mitjançant una estructura autoportant que respectava l’envolupant existent i generava un espai intersticial per situar-hi les instal·lacions.
El mal estat de conservació interior va afavorir la idea de construir una nova pell, aliena a l’edifici original i que servís per embolcallar aquesta nova passarel·la. D’alguna manera, era un pavelló dins d’un altre pavelló. Ens va semblar oportú allunyar-nos de la construcció pesada i ornamental del patrimoni històric i proposar un ambient lleuger i senzill. Tècnicament, aquesta nova pell es va construir mitjançant una estructura autoportant que respectava l’envolupant existent i generava un espai intersticial per situar-hi les instal·lacions.
El recorregut es definia per tres habitacions, cadascuna orientada a un tipus de realitat. A la primera, mitjançant realitat virtual, s’experimentava una peça immersiva. Era un espai de línies netes, tenyit amb el color de la marca. A la segona, la realitat digital mostrava una sèrie de projeccions a través d’un perímetre format per pantalles LED. Es tractava d’un espai íntim, més aïllat i de menor alçada. Finalment, a la tercera habitació es penjaven del sostre una sèrie de maniquins, vestint l’última col·lecció de la marca en un espai ampli i discret, on ens trobàvem amb la realitat material.
En paral·lel al recorregut de la passarel·la, una seqüència d’estímuls sensorials ajudava a integrar les tres habitacions en un únic pavelló: sons binaurals, essències naturals i una atmosfera densa i emboirada ens acompanyaven en l’itinerari.
La instal·lació buscava substituir la desfilada tradicional per una experiència en què es reconegués la riquesa de la diversitat. Al cap i a la fi, per aquella passarel·la hi van desfilar nombrosos cossos, talles, identitats i estètiques.
︎︎︎Publicat a
Archdaily, 23 Dec 2022
Metalocus, 14 Ene 2023
Archtonic, 30 Ene 2023
Archdaily, 02 Feb 2023
Coolhuntermx, 16 Feb 2023
Wooooooow, 28 Feb 2023
Architectural Heritage Intervention, 05 Ene 2024
vv.aa. (2024) “European Award for Architectural Heritage Intervention”
6th Edition, Ed. AHI (ISBN: 978-84-126653-7-6)
©2025
Legal&Cookies
Legal&Cookies